És una de les veus més colpidores que han aparegut als últims temps; en paraules de Jorge Drexler, “una veu que marca una generació”. Es compositora a més de cantant, i parla el llenguatge de la música des de que té ús de raó: va créixer entre cançons populars ibèriques i llatinoamericanes, es va educar al clàssic i al jazz. Contagiada pel flamen mitjançant una connexió que sembla sobrenatural, canta d’una manera que és només seva i que sotraga.

Seria impossible d’enquadrar la Sílvia en només un estil. Es versàtil i inconfundiblement personal, dues qualitats que rarament conflueixen i en canvi a ella la defineixen. És fidel als estils que aborda sense deixar de ser, en cap moment, ella mateixa